Fulgor dormit als fòssils dels capvespres
i el brot d'un somni avar caigut a l'herba
són ombres del conhort que ja no em resta
i inunden el meu cor, somort, d'arestes.
Hi veig marcir-se en mi riqueses plenes
i els ulls mudar-se a fosca i a tempesta
cercant un nou espai, estrany, que altera
el pes antic, present, talment sagetes.
I dels menuts oberts tots els bocins
liben la fam de ser-hi, avui, amb tu,
quedant-me a cada tall, encar, més nu.
Es mostra entossudit i amarg, pels cims,
el que de mi s'ha mort amb tu, i la llum
migra a capvespre, i els llamps esclaten bruns.
i el brot d'un somni avar caigut a l'herba
són ombres del conhort que ja no em resta
i inunden el meu cor, somort, d'arestes.
Hi veig marcir-se en mi riqueses plenes
i els ulls mudar-se a fosca i a tempesta
cercant un nou espai, estrany, que altera
el pes antic, present, talment sagetes.
I dels menuts oberts tots els bocins
liben la fam de ser-hi, avui, amb tu,
quedant-me a cada tall, encar, més nu.
Es mostra entossudit i amarg, pels cims,
el que de mi s'ha mort amb tu, i la llum
migra a capvespre, i els llamps esclaten bruns.