Tot sent hivern encara, el sol promet
la fi dels dies freds, i vols d'ocells
omplen la pau del vent que em tempta als ulls.
Com un vell marbre al teu jardí, t'ofreno
el gest de les estàtues, curulles
de matèria viva del record.
la fi dels dies freds, i vols d'ocells
omplen la pau del vent que em tempta als ulls.
Com un vell marbre al teu jardí, t'ofreno
el gest de les estàtues, curulles
de matèria viva del record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada