Enyor

Desmesurat matí per tota estança,
sembla sobrer, si bé convé, tot mínim
assaig equinoccial perquè els colors
tornin a ser possibles sobre el mar.
Refer els horitzons sense oblidar 
la teva llum pels jorns de vent i pluja
que han de venir, damunt l'espai de veus
desdibuixant la llar que ara s'esfondra.
I adés el foc als ulls vers la contesa!
com sempre, dolçament, em demostrares
sense remoure, dins, tot el neguit
obscur que t'ofegava lentament.