dilluns, 21 de novembre del 2011

Clarianes

Atura el vol la imatge que ignoraves
i s'enfosqueix la lletra a ple migdia.
Records que ja no embussen a la platja,
i saben de guspires d'un vell far.
A voltes ets la fera, a voltes por
que furga en els errors de les ferides
que parlen d'un demà imperceptible.
I un núvol creix a tort de les preguntes
sense resposta ni arguments fidels.
Tantost en puc descriure el traç
que enfonsa arrels i creu niar al cel.