Volem refer camins a les palpentes

Volem refer camins a les palpentes
del nostre nom tants cops lletraferit.

Cerquem senyals de cendra manllevats
si al viu del cel veiem menar tempestes.

Comptem hores mancades del poema
com síl·labes perdudes d'aquest temps.

És així amic, que veus per tot silencis
i esborres ulls tancats com dos preguntes:


Tu?
Jo?

Apologies

Deslliura’t d'aixovars funeraris
si en l'insistent angoixa de lèxics
perifrasats, t'ofegues.
Deslliura’t d'embolcalls inservibles
que creus necessitar, assajant
a cops d’abdominals.
Deslliura’t ara, doncs, de l'angoixa
penitent, estalvia en doctrines,
crida als voltors sacrílegs.
Deslliura’t d'aquest viure en recés
i fes honors al sexe i al pecat,
ja lliurat d'aparences.

Abriva’t, ara, del menar que et censuraves...


                      22-X-09

El meu poeta

 Si vull pintar de verd un atzur impossible

i ensello les crineres al galop dels somnis,

enmig de laberints i gestos d'acrobàcia

travesso els teus torrents i em xopo cobdiciós,

fonent-me dins el teu esguard de tranuita ànsia.
 

Perceps a l'horitzó de barris perifèrics

Ítaques perfilades, mancades de tanques.

Si és allà, a on et menen les passes, Amic.

Tens por d'anomenar, qui t'escorta el viatge?

18/10/09

Nit

 Cap a la fosca, l’òliba esgaripa,

el crit, però, fa temps no t’esborrona.

El seu bec és petit per al teu coll,

i els ulls lunars sols guaiten el teu rastre.

17/10/09

Ara ja ho saps

Adés, corprès d'aquest temps desmoblat,
no recordes, a força de tocar,
el so inaudible que ara t'allibera
d'antigues i insolades vehemències.

No caldran les promeses disfressades
d'aquells sufismes que, centrifugats,
el desig de volar et congriaven,
arran de Konya, arran de mil deserts.

Impossible romandre ara a l'esguard
d'un mar fecund de tants estius viscuts,
què amb dofins solcuits en remullaves
els pensaments utòpics i adormits.

Ara saps que les hores són ferotges
pseudo-felidaes desarrelant gestos
de glaç letal a cop d'esgarrapades
quan ets esclau del tedi desbocat.

Ara saps d'aquells trens que no s'aturen
al pas de llargues hores de l'espera,
que el paviment d'aquelles aventures
es desdibuixa a manca del teu zel.

Tot és efímer, tot t'és ja tan breu...

02-10-09